domingo, 11 de diciembre de 2011

L

Trenca'm en bocins i endevina quina peça em rovella els ossos. Posa'm al revés, a veure si així vaig bé. Seu al meu costat, torna'm a tranquilitzar amb els teus llavis dolços. Diguem el perquè d'aquest dia tan esquerp. La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall i el que veig no menteix i m'espanta... Si almenys aquesta pluja em servís per netejar aquests núvols llargs i negres que ara es van filtrant per les parets. Ara parla fort per tapar les veus que dintre meu em maltracten, o potser millor, calla i sent la meva por. 

Deu ser aquest cony de temps que se'm fica al cos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario